Dr. Holon

Qui no ha sentit una mica de por davant aquesta pandèmia del Covid-19 que ens diuen que estem passant? El diccionari ens defineix la por com un torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari. La por és una emoció freqüent i la pateixen també els animals i la seva funció és permetre reaccionar davant amenaces a la supervivència.

Portem gran part dels habitants del planeta, quaranta dies confinats, en major o menor grau de restriccions de mobilitat i actuacions a causa de la pandèmia del COVID-19. Durant aquest temps, haurem patit, uns més que altres, pèrdues reals (morts), pèrdues de renúncia a un estatus i pèrdues d’una forma de vida. I com a conseqüència l’impacte econòmic que això ha provocat, està provocant i provocarà acabarà afectant la salut de molts de nosaltres i especialment a la salut mental.

La parla és el que ens diferencia d’altres animals, i ens permet comunicar-nos d’una manera precisa i sobretot simbòlica. La majoria dels éssers vius es comuniquen per diferents sistemes. Però poder enraonar va suposar un pas de gegant en l’evolució de l’espècie humana. El llenguatge no és només un instrument de comunicar sinó també de pensar. I posteriorment el trànsit de la comunicació oral a l’escrita és el que desenvolupa una civilització.

Canvi climàtic, emergència climàtica, temporals catastròfics, escalfament global, insostenibilitat i conceptes en aquesta línia de transformació  a escala planetària, formen part del vocabulari comú i expressen una realitat en la qual es troba la societat actual. Segons la Revisió de les perspectives de la urbanització mundial del 2018, publicada per l’ONU, diu que el 55% de la població mundial viu en àrees urbanes i pel 2050 es calcula que la proporció augmenti al 68%.

Megaciutats, metròpolis, ciutats de milions d’habitants, presenten contaminació de l’aire, de l’aigua, acústica, problemes de mobilitat, i creen entorns molt estressants.

Comencem l’any amb noves expectatives però també a vegades amb el cansament d’aquests dies tan intensos emocionalment i físicament. Pot ser que un dels propòsits del 2020 sigui no anar tan estressats, però probablement quan tornem a agafar el ritme, vindran les presses i difícilment podrem canviar d’un dia per un altre el nostre estil de vida.

Fa dies que els mitjans de comunicació a través de tots  els seus canals i la publicitat, ens estan bombardejant amb els missatges que inciten al consum durant aquestes festes nadalenques. En aquesta etapa de l’any s’acumulen les obligacions, sopars o dinars de Nadal, regals per a tothom, amics invisibles, organització del calendari, avui amb els pares, l’altre festiu

amb els sogres, i els amics, i els nens, i l’arbre de Nadal....i comprar, comprar i comprar!

Uns molt acompanyats i altres potser excessivament sols, uns recordant temps passats i altres esperant un futur prometedor. Temps de nostàlgies  i il·lusions, de records dels qui ja no hi són i d’esperança dels que vindran, d’anades i vingudes, de retrobaments i de pèrdues. Temps per tremolar, temps molt estressants.