Dr. Holon

Comencem l’any amb noves expectatives però també a vegades amb el cansament d’aquests dies tan intensos emocionalment i físicament. Pot ser que un dels propòsits del 2020 sigui no anar tan estressats, però probablement quan tornem a agafar el ritme, vindran les presses i difícilment podrem canviar d’un dia per un altre el nostre estil de vida.

Fa dies que els mitjans de comunicació a través de tots  els seus canals i la publicitat, ens estan bombardejant amb els missatges que inciten al consum durant aquestes festes nadalenques. En aquesta etapa de l’any s’acumulen les obligacions, sopars o dinars de Nadal, regals per a tothom, amics invisibles, organització del calendari, avui amb els pares, l’altre festiu

amb els sogres, i els amics, i els nens, i l’arbre de Nadal....i comprar, comprar i comprar!

Uns molt acompanyats i altres potser excessivament sols, uns recordant temps passats i altres esperant un futur prometedor. Temps de nostàlgies  i il·lusions, de records dels qui ja no hi són i d’esperança dels que vindran, d’anades i vingudes, de retrobaments i de pèrdues. Temps per tremolar, temps molt estressants.

Tots hem tingut por alguna vegada, i segurament davant situacions diferents. La foscor quan som petits ens sol causar por i en algunes ocasions també quan som adults. La por és una emoció, un sentiment producte d’una resposta instintiva que no podem controlar. I aquesta resposta és vital, perquè ens permet actuar davant de certes situacions que poden amenaçar la nostra existència.

La por produeix energia per reaccionar davant amenaces i pot fer que traiem forces immenses i que el cos rendeixi d’una manera poc habitual. La por provoca un comportament similar en sers humans i en els animals: evitar, mirar cap a un altre costat, baixar la mirada, fugir o agafar-se a algú altre per protegir-nos. Aquestes reaccions són instintives i ni les pensem, no les podem controlar.