Dr. Holon

Amistat i estrès

L’amistat es defineix com una relació afectiva entre dues o més persones a les quals s’associa valors com l’amor, la lleialtat, la solidaritat, la incondicionalitat, la sinceritat i el compromís i que es cultiva amb el tracte assidu i l’interès recíproc al llarg del temps.

Soledat i estrès

L’espècie humana és social, necessita la tribu, s’ha dit que a un nen no només l’eduquen els pares sinó la tribu. Però en l’actualitat a causa del tipus de vida que portem es donen molts casos de gent que viu en situació d’aïllament social, és a dir que viu separat físicament d’altres persones i això pot causar sentiments de soledat i augmentar l’estrès. Tot i que mai com ara hem disposat de tecnologies que ens permeten la comunicació, mai hi ha hagut tanta gent amb aquest sentiment de soledat crònica.

Circularitat, sostenibilitat i estrès

Som a la tardor i cauen les fulles, alguns animals preparen el seu magatzem d’aliments per a l’hivern, venen pluges, els camps es llauren i sembren, les persones ens reincorporem a la feina, els nens tornen a l’escola, i la paleta de colors de l’ambient es mou en tons tardorals: ocres, vermellosos, marronosos…

I després de la tardor, vindrà l’hivern i seguiran les estacions fins a tornar la tardor. A la naturalesa tot és cíclic, les estacions, les fases de la lluna, el sol apareix de dia i s’amaga de nit, i fins i tot la teoria del big bang és cíclica perquè és una sèrie de contraccions i expansions. L’observació de la naturalesa dóna lloc al concepte de temps cíclic en el món antic. Després grecs i jueus passen al concepte de temps lineal....

Estrès i agraïment

Potser hem tingut un dia una mica estressant però així i tot segur que podem trobar motius per estar agraïts. Si entrenem la ment per això, segurament serem més feliços i patirem menys depressions, addiccions i desgast laboral (burnout) diu la psicòloga Corinna Hartmann.

La gratitud es defineix com un sentiment positiu que experimenta la persona que ha rebut un bé o un favor d'una altra persona.

Estiu i estrès

L’estiu en l’hemisferi nord es correspon als mesos de juliol i agost, final de juny i part de setembre. Al començament és quan els dies són més llargs i les nits més curtes, i també és l’època de l’any de més calor. Estiu ve del llatí “aestas” que vol dir, bullir. Les altes temperatures provoquen esgotament corporal, necessitat de descansar i poques ganes de treballar. L’estiu s’associa a vacances i oci, i es busca la diversió i l’alegria.

Aquest any, més que mai, després de més d’un any de confinament, on hem tingut poques alegries, s’espera l’estiu amb ganes, però també amb una mica de por. Podem anar sense mascareta? Ens atrevirem a viatjar? En el fons tot i estar vacunats, no les tenim totes. Segurament serà un estiu estrany, però les ganes de canviar d’escenari hi són. Potser no anirem tan lluny, però farem escapades al mar o a la muntanya per veure altres paisatges que no els associem als mesos del confinament més dur.

Però tot i ser una època de vacances, de relaxament, no deixa de ser un canvi de les nostres rutines habituals, i tot canvi pot provocar estrès. Com cada estiu, apareixen les vacances escolars, la jornada laboral reduïda i la planificació d’aquest temps d’oci. L’estrès és la reacció natural de l’organisme per adaptar-se a noves situacions, per tant podem patir estrès estival.

I ara què? Expectatives i realitat

Venim d’una temporada de més d’un any, d’una situació d’incertesa a causa de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19. El desconegut, el que és imprevisible és sempre font d’ansietat. El professor de psicologia Yves-Alexandre Thalmann de la Universitat de Friburg diu que la incertesa actua com una lent d’augment dirigida als nostres continguts mentals que ens provoquen ansietat i influeixen de manera negativa en el nostre estat d’ànim. No saber el que ens espera, sovint ens fa imaginar el pitjor i posem la nostra atenció en aquests pensaments i no en altres més positius.