Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

L’estrès, la por i el Coronavirus

04-06-2020

L’estrès, la por i el Coronavirus
Les situacions noves, les que no controlem, que no són predicibles i que ens semblen amenaçadores ens estressen i sentim l’emoció de la por. El Coronavirus és un virus nou per a nosaltres i del que no coneixem bé la seva naturalesa ni les seves conseqüències, només veiem que ha paralitzat el món, i ha canviat el nostre dia a dia, i fins i tot la forma de relacionar-nos amb la família, amics, companys, veïns i amb la societat en general. I sobretot veiem amenaçada la nostra autonomia.
Aquest fet genera incertesa, por, desconcert, enuig i ansietat que no és més que la por projectada en el futur. Quan la por puja d’intensitat es pot convertir en pànic que és un esglaó superior a la por i pot provocar bloqueig, paràlisi, no es pensa amb claredat i podem respondre d’una manera no proporcional al fet, això explicaria les compres per pànic de paper higiènic o arròs en aquesta pandèmia. El pànic apareix quan la part més racional del cervell és dominada per les emocions. En casos de pànic, hi ha persones que sobreestimen i altres que subestimen el propi risc personal, per això hi ha qui es protegeix en excés i altres tenen un comportament que voreja la imprudència.
Davant aquesta amenaça invisible en forma de virus la por se’ns dispara i patim per la malaltia, la mort, els problemes econòmics i les relacions socials, amb la qual cosa s’incrementa la sensació de soledat i de pèrdua de control de la nostra vida. I el confinament fa que canviem les rutines i ens acostumem a casa, a la seguretat de “la cova” enfront l’exterior hostil on ens espera l’enemic, el virus, i aquest exterior amenaçador és font d’estrès emocional.
El desconfinament, també  a molta gent els hi pot crear més ansietat, per les mesures higièniques que s’han de prendre,  el possible contagi, la por a agafar el transport públic, els problemes econòmics i en general el futur impredictible.
Tot plegat ens pot provocar tristesa, apatia i desmotivació, ràbia, frustració contra les autoritats o contra el que no utilitza mascareta o no compleix les noves normes. Ens tornem més intransigents i podem patir símptomes físics com taquicàrdia, tensió muscular, migranyes, insomni, nàusees, dificultat per respirar, problemes gastrointestinals i hipervigilància que ens ocasiona dificultat per iniciar i mantenir el son. El nostre organisme no està preparat per resistir molt temps en condicions d’ansietat i estrès agut i quan es converteix en estrès crònic es tradueix en esgotament i depressió.
Per poder seguir amb la nostra vida haurem d’entendre que aquestes emocions són normals i és positiu expressar-les i comunicar-nos amb persones que ens donin tranquil·litat i seguretat així com practicar tècniques de respiració i relaxació i centrar-nos en l’aquí i ara i controlar el que sigui controlable per part nostra. Perquè malgrat la pandèmia, la vida continua i haurem d’aprendre a viure amb la incertesa amb escenaris canviants i a adaptar-nos a les noves situacions en curts espais de temps. I l’adaptació és la clau de la supervivència per a totes les espècies, i l’espècie humana ha demostrat al llarg de la història que té una gran capacitat per fer front a situacions adverses i canviants.
 
 
  • Verd, estrès i ansietat

    Verd, estrès i ansietat

    Quan arriba la primavera, el paisatge mediterrani pateix un canvi: de temperatura, d’hores de llum, d’augment de la verdor, de cants d’ocells, de brunzit d’insectes….Aquesta pàtina de verd en totes les seves varietats cromàtiques (verd clar, fosc, blavós, grisós…), influeix directament en el nostre estat d’ànim.

     

    El verd és símbol de vida, de tot el que creix, és el color de la primavera que vol dir creixement, està vinculat a tot el que és fresc, a l’esperança. L’historiador Plini deia: “el verd alegra la vista sense cansar-la”. Es un color tranquil·litzant.

     


  • Factfulness, angoixa i estrès

    Factfulness, angoixa i estrès

    Hans Rosling, metge suec, investigador i professor en l’àmbit de la salut global, ha escrit conjuntament amb el seu fill i la seva jove el llibre Factfulness amb la intenció de lluitar contra la ignorància de la gent en general sobre la visió del món.

    Factfulness fa referencia a que de tots els fets que passen al món, la nostra atenció filtra i selecciona els més dramàtics i negatius. I el fet de veure sempre totes les coses dolentes, aquest instint de la negativitat, fa que al final estem tots angoixats.


  • Estrès i decreixement

    Estrès i decreixement

    Després d’aquests dies de festes, on el consumisme viu un dels moments àlgids de l’any i segueix amb l’època de rebaixes incitant-nos per tal que no baixem el ritme de despesa, acabarem el gener amb freds hivernals i els comptes i estalvis a sota zero. I això no ens ajudarà gens a controlar el nostre grau d’estrès.