Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
93 461 31 91 - 606 009 387
93 461 31 91 - 606 009 387

L’arbre dels somnis

L’arbre dels somnis
Com està afectant la pandèmia del Covid-19 als nens

A l’Institut de l’estrès, cada any per les festes nadalenques, preparem una bústia dels desitjos on els nens i no tant nens, envien els desitjos, els somnis, les esperances pel proper any. El 2020 vàrem preparar un arbre del somnis, on es penjaven unes fulles de paper que recollien amb text i fins i tot dibuixos els desitjos de cadascú.

Després de llegir alguns dels desitjos d’aquest any, ni el més gran optimista podria continuar pensant que la pandèmia no ha afectat als nens i que, de fet, ho han viscut molt bé. Un darrera l’altre els missatges són colpidors. Un 70% dels somnis o desitjos fan referència als temes de salut i al de les relacions socials.

Pel que fa als temes de salut, per exemple, es demana que s’acabi el Coronavirus, que es recuperi l’avi, que hi hagi salut i alegria al món, que ens puguem vacunar, que tornem a la normalitat. La paraula salut apareix a quasi tots els missatges. Per altra part, respecte a les relacions socials, truncades per les mesures de prevenció per la pandèmia, els somnis són entre altres, estar amb els amics, poder quedar amb ells i poder jugar junts, celebrar les festes amb la família, no estar mai sols, tenir una vida feliç, i que els pares no estiguin preocupats. Només un 30% demanen alguna joguina concreta, tenir un gos, aprovar els exàmens o anar de viatge a Disneyland.

Si ho comparem amb els desitjos del 2019, només un 8% parla de la salut o relacions socials i, si ho fa, és en línies generals. La resta dels somnis, un 92%, expressen què voldrien concretament per ells, com ser futbolista del Barça, treure bones notes, dibuixar bé, anar a Disneyland (és un clàssic), volar, joguines concretes... Però no hem trobat cap referència a voler estar amb els amics o jugar amb ells, o a passar les festes amb la família, perquè això no era cap problema i es donava per suposat.

Aquesta situació excepcional i que es va perllongant en el temps sembla clar que està afectant emocionalment als nens. Se’ls distancia físicament de la família i amics, es potencien pors cap a uns agents invisibles i molt perillosos, i a vegades se’ls pot fer sentir culpables perquè poden perjudicar als adults. En general no poden realitzar activitat física, ni anar a teatre, festes, celebracions culturals o competicions esportives. Tot això i captar la preocupació dels pares per la salut o la feina, viure amb moltes normes i prohibicions (mascareta, les distàncies, el rentat de mans...) i realitzar algunes activitats virtualment, no només afecta a curt termini sinó que a la llarga pot tenir conseqüències emocionals.

Durant aquest període, ja s’està detectant un rendiment acadèmic menor per una reducció de la retenció, la memòria i més manca d’atenció. Al mateix temps la por al contacte amb els altres afecta a la intel·ligència social i pot potenciar la incomunicació. Els nens que donen positiu en els tests que es realitzen a les aules, són confinats, aïllats de la tribu, com si haguessin fet alguna cosa malament, creant un gran sentiment de culpa i alhora sentint que se’ls abandona quan més necessitats estan de rebre una carícia. Per altra part en acceptar que l’aïllament és sinònim de benestar i seguretat, es crea una perillosa associació que pot convertir els nens d’avui en adults poc socials el dia de demà.

El virus no l’hem anat a buscar, ens l’hem trobat, però procurem no convertir aquest fet pandèmic que s’ha anat repetint al llarg de la història, en una experiència social que pugui provocar a la llarga desordres emocionals no desitjats, i sobretot matem el virus, però no matem les il·lusions dels nens, els desitjos positius, els somnis que són inseparables del procés de la infantesa i del desenvolupament social de tota criatura. Evitem sempre que sigui possible, traslladar les nostres pors als infants i tot respectant les normes de seguretat, centrem-nos en allò que els pot fer més feliços: el joc, les bromes, el gaudir de tot el que ens ofereix el dia a dia i els somnis pel demà.

Montse Bovet. Experta en comunicació; M.del Tura Bovet Pla. Experta en estrès