Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
93 461 31 91 - 606 009 387
93 461 31 91 - 606 009 387

Estrès, ecoansietat i canvi climàtic

08-10-2019

Estrès, ecoansietat i canvi climàtic

Davant aquest panorama apocalíptic, causat pel canvi climàtic, l’Organització Mundial de la Salut, reconeix que els impactes psicosocials i indirectes del canvi climàtic tindran un efecte notori sobre els comportaments i els trastorns mentals en la propera dècada. L’anomenada ecoansietat fa referència a com afecta a l’ànim, el canvi climàtic.

 

L’estrès es la resposta innata que ens permet sobreviure i adaptar-nos als canvis. Per tant  un canvi d’aquestes dimensions, a nivell planetari, es motiu d’estrès, ansietat i depressió. L’ecoansietat o ansietat climàtica afecta a la rutina diària i pot presentar símptomes com atacs de pànic, insomni o pèrdua de gana. L’Associació Estatunidenca de Psicologia la defineix com un temor crònic d’un cataclisme ambiental, un estrès causat per observar els impactes aparentment irrevocables del canvi climàtic i preocupar-se pel futur d’un mateix, dels nens i les generacions futures. Els ecopsicòlegs treballen els problemes d’ecoansietat, i accepten que s’ha de passar el dol pel canvi planetari, per la pèrdua, però s’ha de seguir endavant. Es saludable plorar però no complaure’s en el dolor. El dol és un procés, un reconeixement.

 

L’ecoansietat comporta també una sensació d’impotència de no poder ajudar en quasi res per a canviar les coses i una desesperació producte de la passivitat de les autoritats davant el canvi climàtic. Per això protesta davant l’escalfament global, l’activista sueca adolescent Greta Thunberg, que demana als polítics que actuïn. Ella va patir una gran depressió pensant en aquestes qüestions i ara ha passat a l’acció. Cal redoblar els esforços per aplicar polítiques que permetin pal·liar els riscos.

 

El professor Stef Craps de la Universitat de Gante ha definit eco trauma com el dolor ecològic que pateixen les persones per culpa de l’ansietat davant l’escenari apocalíptic que s’augura pel canvi climàtic. I l’estrès pre traumàtic es causat no per l’experiència, sinó per l’anticipació i fa referència a la por, el trauma que provoca la possible arribada d’un desastre.

 

Una vegada passat el dol pel canvi planetari, què podem fer? Podem demanar a les autoritats més conscienciació i més acció. A nivell personal podem treballar la resiliència, que és la capacitat de superar i sortir reforçat de les situacions difícils. I és molt important el recolzament social, perquè la capacitat personal per suportar el trauma, augmenta quan estem en connexió amb altres persones sigui online o offline.

 

A la dècada dels 80-90 del segle passat, triomfava en el món mediambiental la frase de “pensa globalment i actua localment”. En el context de canvi climàtic global, aquesta idea ens orienta cap a on hem de dirigir els esforços personals. Hi ha d’haver canvis conductuals, es parla d’idees, accions per gestionar i acceptar les noves realitats i de com en situacions negatives pot renéixer el sentiment de comunitat i la cooperació.

 

Hi ha una recomanació de l’analista Duncan Geere d’accions concretes que podem prendre com a individus per a combatre l’escalfament global i controlar la nostra ansietat:

 

1- Pensar en el canvi climàtic quan decidim què mengem, com viatgem i què comprem

2- Parlar del canvi climàtic amb els amics, familiars i col·legues

3- Exigir accions als polítics i empresaris

 

El científic Owen Gaffney ens assegura que les accions individuals poden tenir un impacte positiu en el planeta. I la cooperació i els treballs comunitaris en cada localitat potenciaran els nostres esforços individuals cap a una minimització de l’impacte antròpic a la Terra.

 

 

 

 

 

  • Estrès, món volàtil i diari íntim

    Seguramente lo hemos oído más de una vez. Se habla ahora de mundo volátil para hacer referencia a un mundo que se deshace, que desaparece, tanto en el aspecto político, como social, económico, religioso y cultural. Lo conocido se lo lleva el viento, porque lo que es volátil se evapora fácilmente, es lo suficientemente ligero para ser llevado por el aire y por lo tanto metafóricamente es mutable e inconstante. Lo que era sólido se desvanece. Y aparece el caos que creará algo nuevo pero que es difícil de prever, porque de momento está emergiendo.
  • Dr. Holon de setembre

    Estrès i agraïment

    Potser hem tingut un dia una mica estressant però així i tot segur que podem trobar motius per estar agraïts. Si entrenem la ment per això, segurament serem més feliços i patirem menys depressions, addiccions i desgast laboral (burnout) diu la psicòloga Corinna Hartmann.

    La gratitud es defineix com un sentiment positiu que experimenta la persona que ha rebut un bé o un favor d'una altra persona.
  • Estrès o Hygge?

    Practicar hygge és el contrari a estressar-se. És un art de viure, és una filosofia, és un concepte, és un sentiment que permet apreciar els petits moments de la vida diària i aprendre a privilegiar-los donant-nos una sensació de confort i seguretat.