Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Dr. Holon d'octubre

03-11-2020

Dr. Holon  d'octubre
Quan va entrar la Teresa i em va dir que seguia una dieta salvatge, em vaig témer el pitjor. La tenia per una persona sensata que no jugaria amb la seva salut, i la veritat és que la vaig veure molt bé. Els seu estrès presenta uns nivells molt acceptables, quan normalment tenia uns valors molt elevats.

Després de la primera impressió, em va explicar en què consistia la dieta salvatge. Havia llegit un llibre de “Fitness revolucionario” de Marcos Vázquez. L’autor defensa que la nostra espècie té gran capacitat d’adaptació i que el nostre èxit evolutiu es deu principalment a la nostra flexibilitat dietètica i que el més important és seleccionar bons aliments més que calcular calories o quadrar nutrients. 

La Teresa, de mitjana edat, té una feina de gran responsabilitat i treballa moltes hores. A vegades no té temps ni per menjar i picoteja tot el dia per aguantar. Ha seguit tota mena de dietes, en general molt estrictes i basades en el balanç energètic. Sempre ha fracassat, o se n’ha cansat o al cap de poc ja ha recuperat el pes que tenia i més. I tot plegat fa que el seu estrès vagi en augment. Ara des que segueix la dieta salvatge està menys estressada i va perdent pes.

La base d’una dieta salvatge que combina el coneixement ancestral amb el de la ciència més recent es pot resumir en els següents punts:

• Eliminar el menjar industrial. Millor cuinar els aliments
• Prioritzar verdures i fruites i limitar cereals i farines
• Consumir proteïna i greixos de qualitat
• Cuidar la microbiota intestinal
• Fer tres àpats (esmorzar, dinar i sopar) i no picar
• Fer dejunis intermitents 
• Procurar que la dieta sigui variada, variable i adaptada a la pròpia genètica.

Una mala alimentació té una gran repercussió en l’estrès, i a vegades el mateix estrès ens pot conduir a menjar inadequadament. Si el cos no disposa dels nutrients que necessita, l’estrès es posa en marxa per precisament assegurar la nostra supervivència. Portar un ritme de vida trepidant, menjar poc o menjar aliments de poc valor nutritiu encara que ens sacien de moment, és iniciar el camí a una vida estressada i a una salut deplorable que repercutirà sens dubte en la nostra qualitat de vida.

La Teresa, ha trobat en la dieta salvatge, una via per encarrilar la seva vida i la seva salut, i com ella mateixa diu: m’encanta dir que segueixo una dieta salvatge!
  • Estrès i decreixement

    Estrès i decreixement

    Després d’aquests dies de festes, on el consumisme viu un dels moments àlgids de l’any i segueix amb l’època de rebaixes incitant-nos per tal que no baixem el ritme de despesa, acabarem el gener amb freds hivernals i els comptes i estalvis a sota zero. I això no ens ajudarà gens a controlar el nostre grau d’estrès.


  •  Sobrediagnòstic i estrès

    Sobrediagnòstic i estrès

    És convenient recordar, que uns bons hàbits en el nostre estil de vida (alimentació, activitat física, relacions socials i personals satisfactòries) i l’adquisició de tècniques per gestionar l’estrès, ens poden ajudar molt més a gaudir d’un bon estat de salut que un sobrediagnòstic.


  •  Mel, ansietat i estrès

    Mel, ansietat i estrès

    La mel segons el seu origen i depenent de les flors de les que xuclen el nèctar les abelles per fabricar la mel, s’anomena de milflors, de taronger, de romaní, de farigola, d’eucaliptus... i també n’hi ha de llimona que és més clara i té propietats relaxants indicada per a l’insomni i els que pateixen estrès.