Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
93 461 31 91 - 606 009 387
93 461 31 91 - 606 009 387

Dr. Holon d'octubre

03-11-2020

Dr. Holon  d'octubre
Quan va entrar la Teresa i em va dir que seguia una dieta salvatge, em vaig témer el pitjor. La tenia per una persona sensata que no jugaria amb la seva salut, i la veritat és que la vaig veure molt bé. Els seu estrès presenta uns nivells molt acceptables, quan normalment tenia uns valors molt elevats.

Després de la primera impressió, em va explicar en què consistia la dieta salvatge. Havia llegit un llibre de “Fitness revolucionario” de Marcos Vázquez. L’autor defensa que la nostra espècie té gran capacitat d’adaptació i que el nostre èxit evolutiu es deu principalment a la nostra flexibilitat dietètica i que el més important és seleccionar bons aliments més que calcular calories o quadrar nutrients. 

La Teresa, de mitjana edat, té una feina de gran responsabilitat i treballa moltes hores. A vegades no té temps ni per menjar i picoteja tot el dia per aguantar. Ha seguit tota mena de dietes, en general molt estrictes i basades en el balanç energètic. Sempre ha fracassat, o se n’ha cansat o al cap de poc ja ha recuperat el pes que tenia i més. I tot plegat fa que el seu estrès vagi en augment. Ara des que segueix la dieta salvatge està menys estressada i va perdent pes.

La base d’una dieta salvatge que combina el coneixement ancestral amb el de la ciència més recent es pot resumir en els següents punts:

• Eliminar el menjar industrial. Millor cuinar els aliments
• Prioritzar verdures i fruites i limitar cereals i farines
• Consumir proteïna i greixos de qualitat
• Cuidar la microbiota intestinal
• Fer tres àpats (esmorzar, dinar i sopar) i no picar
• Fer dejunis intermitents 
• Procurar que la dieta sigui variada, variable i adaptada a la pròpia genètica.

Una mala alimentació té una gran repercussió en l’estrès, i a vegades el mateix estrès ens pot conduir a menjar inadequadament. Si el cos no disposa dels nutrients que necessita, l’estrès es posa en marxa per precisament assegurar la nostra supervivència. Portar un ritme de vida trepidant, menjar poc o menjar aliments de poc valor nutritiu encara que ens sacien de moment, és iniciar el camí a una vida estressada i a una salut deplorable que repercutirà sens dubte en la nostra qualitat de vida.

La Teresa, ha trobat en la dieta salvatge, una via per encarrilar la seva vida i la seva salut, i com ella mateixa diu: m’encanta dir que segueixo una dieta salvatge!
  • Activitat física, ansietat i estrès

    La pràctica regular de l’exercici físic ajuda a millorar el nostre estat d’ànim i augmenta la sensació de benestar, disminuint l’ansietat.  Per això, sovint després d’una passejada tornen a casa amb les idees més clares i dormim millor.
  • Incertesa i estrès

    Portem gran part dels habitants del planeta, quaranta dies confinats, en major o menor grau de restriccions de mobilitat i actuacions a causa de la pandèmia del COVID-19. Durant aquest temps, haurem patit, uns més que altres, pèrdues reals (morts), pèrdues de renúncia a un estatus i pèrdues d’una forma de vida. I com a conseqüència l’impacte econòmic que això ha provocat, està provocant i provocarà acabarà afectant la salut de molts de nosaltres i especialment a la salut mental.
  • Som resilients?

    El terme resiliència, que cada vegada s’utilitza més, es va començar a aplicar a les ciències ecològiques cap a la dècada dels 70 del segle passat i feien referència a la resistència en determinats sistemes ecològics davant alteracions del medi.