Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Dr. Holon de novembre

20-11-2020

Dr. Holon de novembre

Això és el que ens preguntem, perquè en una època on les notícies són alarmants i atempten contra la nostra salut, les perspectives de feina, l’estabilitat econòmica i les relacions socials, l’estrès està assegurat perquè és la nostra defensa per a la nostra supervivència.

 

Les reaccions pròpies de l’estrès són lluitar, fugir o quedar-se quiet. Davant la situació actual podem protestar, rondinar,  fins i tot agredir, o bé buscar alternatives per fugir de la situació bé físicament o evadir-nos mentalment, o també podem bloquejar-nos i quedar-nos sense capacitat de reacció, sense ganes de fer res.

 

Què passarà demà, ha estat la pregunta clau des que la humanitat existeix. Hem buscat la resposta als astres, a beuratges que ens augmenten la clarividència, a les tirades de cartes, a la lectura de mans, a l’estadística, als models matemàtics per predir l’evolució d’un sistema, i tot per saber què passarà.

 

I quan  semblava que teníem una societat on tot estava controlat i assegurat, tot trontolla i un anomenat “virus, Covid-19” ens ha deixat potes enlaire el nostre estat del benestar. I nosaltres educats per viure tranquils i pensar que el futur el podíem controlar, ens trobem de sobte i sense estar preparats per a tanta incertesa, com ho estaven més els nostres avantpassats, abocats al precipici del “i ara què?”.

 

Ara, hem de reaccionar, viure el dia a dia, el present, i procurar no perdre’ns en el laberint de les elucubracions futures. El músic Bruce Springsteen als seus 71 anys en una entrevista diu: tinc ganes de sortir a cremar l’escenari tant de temps com pugui. I afegeix: qui sap què perdurarà i què no. Ningú sap què passarà demà. Els meus discos són per ara, perquè et facin sentir alguna cosa en aquest moment.

 

Ara, es tracta de buscar il·lusions diàries o a curt termini, que les puguem realitzar en la situació actual. I deixar de pensar en un futur tremendista i apocalíptic. Ens aixequem, ens trobem relativament bé de salut, quin dia fa? Fa sol, no fa fred, o si, ha baixat la temperatura i plou. Agafem el paraigua i sortim a veure què ens presenta el dia. Potser trobem a algú que fa temps no veiem o descobrim un nou camí per anar al nostre destí, o realment ens mullem com ànecs i arribem a casa ben xops. Que bé, notem la mullena, estem vius! Si demà fa sol, també el gaudirem.

 

Potser no podem fer plans per anar de viatge, per comprar aquell pis que ens agradava, per canviar el cotxe, per anar a casa dels familiars i amics, però tenim les noves tecnologies que ens permeten no estar totalment incomunicats, i potser descobrim la vella guitarra de l’avi en un racó, i ens animem a aprendre a tocar-la, cosa que sempre havíem volgut fer i no teníem temps. Ara per Internet descobrim un curs online i ja podem començar a tocar cançons com la de “terra d’esperança i somnis”. I qui canta els mals espanta. I tot passarà, perquè tot evoluciona i tot canvia i això és l’essència de viure i l’estrès que ens pot ocasionar aquesta situació ens permetrà també sobreviure i superar aquesta etapa. I la crisi, que no és més que un moment de la malaltia, clau perquè el cos reaccioni, ens farà superar la situació i estar preparats segurament, no per una nova normalitat, sinó per un món nou que segueix evolucionant i adaptant-se a les circumstàncies.

 

 

 

  • Factfulness, angoixa i estrès

    Factfulness, angoixa i estrès

    Hans Rosling, metge suec, investigador i professor en l’àmbit de la salut global, ha escrit conjuntament amb el seu fill i la seva jove el llibre Factfulness amb la intenció de lluitar contra la ignorància de la gent en general sobre la visió del món.

    Factfulness fa referencia a que de tots els fets que passen al món, la nostra atenció filtra i selecciona els més dramàtics i negatius. I el fet de veure sempre totes les coses dolentes, aquest instint de la negativitat, fa que al final estem tots angoixats.


  • Comunicació i estrès

    Comunicació i estrès

    La parla és el que ens diferencia d’altres animals, i ens permet comunicar-nos d’una manera precisa i sobretot simbòlica. La majoria dels éssers vius es comuniquen per diferents sistemes. Però poder enraonar va suposar un pas de gegant en l’evolució de l’espècie humana. El llenguatge no és només un instrument de comunicar sinó també de pensar. I posteriorment el trànsit de la comunicació oral a l’escrita és el que desenvolupa una civilització.


  •  Patim de genoma lag?

    Patim de genoma lag?

    El tipus de vida de l’èsser humà ha canviat molt ràpidament i en canvi el genoma no ha evolucionat i continua donant unes respostes ancestrals no adequades actualment , això es coneix com el retràs del genoma.