Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
93 461 31 91 - 606 009 387
93 461 31 91 - 606 009 387

Dr. Holon de març

08-03-2023

Dr. Holon de març
Per això aquest ritme de producció constant i rendiment pot acabar provocant estrès perquè les demandes ens superen, i ens queixem que ens falta temps per fer les coses, però sobretot ens falta temps per a la inactivitat. Els éssers vius en general passen més temps inactius, que no actuant. Si tenim animals domèstics i els observem, veurem com un gat pot passar hores mirant la llum del sol que es reflecteix en algun objecte o punt, o un gos dormitant al sol. La sargantana que es passeja pel balcó o la paret pot estar immòbil molta estona. I mentre, què fem els humans? Anem d’aquí cap allà, sempre amb presses, i entremig treballant o actuant d’alguna manera, i no tenim temps per mirar al voltant, observar les branques despullades de fulles, dels arbres a l’hivern, i notar que totes tenen formes diferents, captar el vol d’algun ocell, veure com una planta s’entossudeix en créixer entremig de l’asfalt, o sentir el brunzit d’algun insecte, entre el tràfic. No tenim temps per a la contemplació.

Vivim la vida intensament, o sobrevivim? Ens sembla que dedicar temps a allargar la vida, a preocupar-nos obsessivament per a la salut perllongarà la nostra vida, quan en realitat senzillament sobrevivim, perdent el sentit de viure intensament.

El filòsof Byung-Chul Han en el seu llibre,”Vida contemplativa” ens diu: “… en l’era digital estem absolutament desproveïts de cor. Emmagatzemem quantitats impressionants de dades i informacions, però sense recordar. Ens apartem de qualsevol forma de “per sempre”. Abjurem de les pràctiques que prenen molt temps, com la fidelitat, la responsabilitat, la promesa, la confiança i el compromís. La vida és governada pel que és provisional, pel curt termini i per l’inconstant”.

En aquesta època de digitalització i informatització, tot és molt passatger. Les mateixes notícies. Ens poden bombardejar amb certa notícia durant uns dies, però al cap de poc, per important i transcendent que fos, desapareix per donar pas a una altra més nova. I mai hi ha temps per aprofundir en el perquè de les coses. I així anem trontollant dia rere dia, sense temps per assimilar gran part del que passa al nostre entorn, i després ens sorprenem quan un bon dia el nostre rendiment cau en picat, i ens diuen que estem estressats.

Hauríem de tornar a recuperar moments d’inactivitat i sobretot practicar l’art de la contemplació.
I com es fa? Primer de tot, evitant l’acció per aconseguir alguna productivitat. Hi ha una expressió que diu: que estàs lligant mosques? I fa referència al fet que no estem fent res concret, res productiu, perquè en tot cas una sèrie de mosques lligades no ens serviria per gran cosa.

Què ens permet inactivar-nos, i dedicar-nos a la contemplació?. Alguns exemples de contemplació poden ser:
• Estar davant el foc i veure el ball de les flames
• Contemplar una pintura
• Meravellar-se amb el moviment de l’aigua al mar, o en un estany, o en el riu
• Escoltar el brogit del vent, o una poesia
• Assaborir algun aliment
• Acariciar
• Olorar el perfum de les flors, o d’un cuinat
• …i en general qualsevol contemplació de l’entorn, sobretot natural.

Practicar la inactivitat i la contemplació per rebaixar el nostre estrès no ens farà més rics però si més feliços.

  • Verd, estrès i ansietat

    Quan arriba la primavera, el paisatge mediterrani pateix un canvi: de temperatura, d’hores de llum, d’augment de la verdor, de cants d’ocells, de brunzit d’insectes….Aquesta pàtina de verd en totes les seves varietats cromàtiques (verd clar, fosc, blavós, grisós…), influeix directament en el nostre estat d’ànim.

     

    El verd és símbol de vida, de tot el que creix, és el color de la primavera que vol dir creixement, està vinculat a tot el que és fresc, a l’esperança. L’historiador Plini deia: “el verd alegra la vista sense cansar-la”. Es un color tranquil·litzant.

     

  • Dr. Holon de novembre

    Estrès i què passarà demà?

    Això és el que ens preguntem, perquè en una època on les notícies són alarmants i atempten contra la nostra salut, les perspectives de feina, l’estabilitat econòmica i les relacions socials, l’estrès està assegurat perquè és la nostra defensa per a la nostra supervivència.

  • Ciutats biofíliques i estrès

    Canvi climàtic, emergència climàtica, temporals catastròfics, escalfament global, insostenibilitat i conceptes en aquesta línia de transformació  a escala planetària, formen part del vocabulari comú i expressen una realitat en la qual es troba la societat actual. Segons la Revisió de les perspectives de la urbanització mundial del 2018, publicada per l’ONU, diu que el 55% de la població mundial viu en àrees urbanes i pel 2050 es calcula que la proporció augmenti al 68%.

    Megaciutats, metròpolis, ciutats de milions d’habitants, presenten contaminació de l’aire, de l’aigua, acústica, problemes de mobilitat, i creen entorns molt estressants.