Dr. Holon de març

Per això aquest ritme de producció constant i rendiment pot acabar provocant estrès perquè les demandes ens superen, i ens queixem que ens falta temps per fer les coses, però sobretot ens falta temps per a la inactivitat. Els éssers vius en general passen més temps inactius, que no actuant. Si tenim animals domèstics i els observem, veurem com un gat pot passar hores mirant la llum del sol que es reflecteix en algun objecte o punt, o un gos dormitant al sol. La sargantana que es passeja pel balcó o la paret pot estar immòbil molta estona. I mentre, què fem els humans? Anem d’aquí cap allà, sempre amb presses, i entremig treballant o actuant d’alguna manera, i no tenim temps per mirar al voltant, observar les branques despullades de fulles, dels arbres a l’hivern, i notar que totes tenen formes diferents, captar el vol d’algun ocell, veure com una planta s’entossudeix en créixer entremig de l’asfalt, o sentir el brunzit d’algun insecte, entre el tràfic. No tenim temps per a la contemplació.

Vivim la vida intensament, o sobrevivim? Ens sembla que dedicar temps a allargar la vida, a preocupar-nos obsessivament per a la salut perllongarà la nostra vida, quan en realitat senzillament sobrevivim, perdent el sentit de viure intensament.

El filòsof Byung-Chul Han en el seu llibre,”Vida contemplativa” ens diu: “… en l’era digital estem absolutament desproveïts de cor. Emmagatzemem quantitats impressionants de dades i informacions, però sense recordar. Ens apartem de qualsevol forma de “per sempre”. Abjurem de les pràctiques que prenen molt temps, com la fidelitat, la responsabilitat, la promesa, la confiança i el compromís. La vida és governada pel que és provisional, pel curt termini i per l’inconstant”.

En aquesta època de digitalització i informatització, tot és molt passatger. Les mateixes notícies. Ens poden bombardejar amb certa notícia durant uns dies, però al cap de poc, per important i transcendent que fos, desapareix per donar pas a una altra més nova. I mai hi ha temps per aprofundir en el perquè de les coses. I així anem trontollant dia rere dia, sense temps per assimilar gran part del que passa al nostre entorn, i després ens sorprenem quan un bon dia el nostre rendiment cau en picat, i ens diuen que estem estressats.

Hauríem de tornar a recuperar moments d’inactivitat i sobretot practicar l’art de la contemplació.
I com es fa? Primer de tot, evitant l’acció per aconseguir alguna productivitat. Hi ha una expressió que diu: que estàs lligant mosques? I fa referència al fet que no estem fent res concret, res productiu, perquè en tot cas una sèrie de mosques lligades no ens serviria per gran cosa.

Què ens permet inactivar-nos, i dedicar-nos a la contemplació?. Alguns exemples de contemplació poden ser:
• Estar davant el foc i veure el ball de les flames
• Contemplar una pintura
• Meravellar-se amb el moviment de l’aigua al mar, o en un estany, o en el riu
• Escoltar el brogit del vent, o una poesia
• Assaborir algun aliment
• Acariciar
• Olorar el perfum de les flors, o d’un cuinat
• …i en general qualsevol contemplació de l’entorn, sobretot natural.

Practicar la inactivitat i la contemplació per rebaixar el nostre estrès no ens farà més rics però si més feliços.