Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
93 461 31 91 - 606 009 387
93 461 31 91 - 606 009 387

Sobrediagnòstic i estrès

13-02-2017

Potser ens ha passat a nivell personal o a algú proper a nosaltres, que va al metge per una revisió rutinària i surt sobrediagnosticat, medicat i evidentment preocupat i estressat.

Què s’entén per sobrediagnòstic? En general es considera que una persona està sobrediagnosticada quan se li detecta una malaltia que no donarà símptomes durant la seva vida, ni tampoc provocarà la seva mort i a més que el tractament no li aportarà cap benefici i si, despeses i danys. Entre ells, l’estrès que ocasiona el saber-se malalt i per tant les conseqüències a nivell psicològic i físic.

Durant les darreres dècades, en la nostra societat, s’ha incitat a que al més mínim símptoma es vagi al metge, s’han estès els programes de detecció precoç de malalties i fins i tot s’ha fet promoció comercial de malalties “inventades” com la disfunció sexual femenina o la tristesa que passa a diagnosticar-se com a depressió. Molt problemes socials s’acaben traduint en malalties.

Darrerament també s’han reduït progressivament els umbrals diagnòstics en malalties cròniques com la hipertensió, la diabetis o la hipercolesterolèmia. Probablement coneixem a algú que de sobte es diagnostica, amb els mateixos valors analítics de fa uns anys, en malalt, i se li aplica un tractament que li pot provocar més mal que bé.

L’estrès de saber-se malalt, sí que pot agreujar la nostra condició de persona no sana, i el colesterol, el sucre i la tensió augmentaran com a conseqüència del propi estrès, i finalment potser si que ens convertirem en malalts, a causa d’un primer sobrediagnòstic.

És convenient recordar, que uns bons hàbits en el nostre estil de vida (alimentació, activitat física, relacions socials i personals satisfactòries) i l’adquisició de tècniques per gestionar l’estrès, ens poden ajudar molt més a gaudir d’un bon estat de salut que un sobrediagnòstic.
 

Notícies relacionades

  • L’estrès, la por i el Coronavirus

    L’estrès, la por i el Coronavirus

    Qui no ha sentit una mica de por davant aquesta pandèmia del Covid-19 que ens diuen que estem passant? El diccionari ens defineix la por com un torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari. La por és una emoció freqüent i la pateixen també els animals i la seva funció és permetre reaccionar davant amenaces a la supervivència.


  • Riure i estrès

    Riure i estrès

    Des de fa un temps que les notícies del dia a dia no ens donen gaires motius per riure, i vivim en uns moments d’incertesa, inseguretat i por, en més o menys grau, que no ens permeten fer plans de futur amb il·lusió. I tot això ens estressa.

    Ens estressem no només perquè treballem molt, tenim molta activitat, fins i tot falta d’activitat, o ens enfrontem a una amenaça, sinó que ens estressem quan això ho vivim emocionalment com una sobrecàrrega que supera la nostra capacitat de resistència. L’estrès és, en definitiva, diu el doctor Daniel López Rosseti, la noció conscient d’un esforç adaptatiu a les circumstàncies de la vida que es vivencia emocionalment com un patiment. El sinònim d’estrès és sofriment.

    Nombrosos estudis realitzats des del 1980 per neuròlegs, psicòlegs o psiconeuroimmunòlegs com el Dr. Provine o el Dr. L.S. Berk demostren els efectes positius del riure que ens ajuden a gestionar l’estrès i obtenir un major benestar.


  • Plantes adaptògenes per a l’estrès

    Plantes adaptògenes per a l’estrès

    Comencem l’any amb noves expectatives però també a vegades amb el cansament d’aquests dies tan intensos emocionalment i físicament. Pot ser que un dels propòsits del 2020 sigui no anar tan estressats, però probablement quan tornem a agafar el ritme, vindran les presses i difícilment podrem canviar d’un dia per un altre el nostre estil de vida.